President Mas: “La taula de diàleg no té recorregut ni futur per allò que es va crear: trobar una solució per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol”

En una entrevista a Vilaweb, l’expresident assegura que, en cas d’un tercer referèndum, la pregunta clau és com es gestiona l’endemà

Artur Mas durant l'entrevista Fotografia: Albert Salamé

Artur Mas durant l'entrevista Fotografia: Albert Salamé

Mas apunta que, des del seu punt de vista, les institucions han de “governar i millorar la situació de tot el país” i els partits, les entitats, i el Consell per la República han de “tirar endavant el projecte sobiranista"

El 129è president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a Vilaweb, ha assegurat que la taula de diàleg “no té recorregut ni futur per allò que es va crear, és a dir, per trobar una solució per al conflicte que hi a entre Catalunya i l’Estat espanyol”; i a hores d’ara, ha assegurat, “és evident que no en sortirà cap”. “Sóc un defensor del concepte del diàleg, però una cosa és mantenir la bandera del diàleg alçada, i una altra de molt diferent és pensar-se que d’aquesta taula de diàleg en sortirà la solució”, ha dit Mas, que ha afegit que “en aquest sentit és una enganyifa”.

Sobre el tercer referèndum que planteja la CUP aquesta legislatura, Mas ha remarcat que “ja hem demostrat dues vegades que som capaços de fer un referèndum, fins i tot contra la voluntat de l’Estat, i és possible que siguem capaços de fer-lo una tercera vegada”. Però ha afegit: “la pregunta clau que ha de respondre la CUP és: i l’endemà, què? Com ens porta a la victòria final i al reconeixement internacional que no vam tenir l’octubre del 2017, un tercer referèndum? Com és gestionat per les administracions i entitats sobiranistes perquè aquesta vegada el resultat es pugui aplicar? Com evitar un 155 per part de l’Estat?”. En aquest sentit, Mas ha dit que “si no ens expliquen el com, és molt fàcil aixecar la bandera del tercer referèndum, perquè ja hi estem d’acord, però la pregunta és: per a fer què?”. I ha afegit: “Tot això sona a titulars, a treure conills del barret, però les coses han de tenir una mica més de substància, i molta gent està desenganyada per aquesta falta de solidesa, perquè veuen que hi ha moltes proclames però, a l’hora de la veritat, no es tradueix en fets”.

Preguntat sobre les prioritats que tindria Mas si actualment fos president, n’ha subratllat dues: “fer tot l’esforç necessari per recomposar la unitat estratègica del món sobiranista, i fer entendre que el lideratge del projecte sobiranista no pot recaure en les institucions autonòmiques”. “La Generalitat de Catalunya no pot posar-se al davant del projecte sobiranista perquè l’Estat la té controlada fins a les últimes conseqüències”, ha explicat l’expresident, que ha assegurat que des del seu punt de vista les institucions han de “governar i millorar la situació de tot el país” i els partits, les entitats, i el Consell per la República han de “tirar endavant el projecte sobiranista, que requereix la primera condició: unitat estratègica i confiança mútua”.

Sobre la retirada de l’escó de Pau Juvillà, Mas ha assegurat que “és una monstruositat que un organisme administratiu com la Junta Electoral Central pugui arribar –se a carregar un càrrec electe votat per la gent”. Preguntat sobre l’actuació de la presidenta del Parlament i sobre si el Parlament li hauria d’haver preservat l’escó, Mas ha assegurat: “depèn de si és el moment d’assumir el cost d’uns nous processos penals i d’un noves inhabilitacions”. “Si estem disposats a sacrificar unes quantes persones més, o tota una presidenta del Parlament, perquè després el projecte sobiranista continuï desunit i sense nord, doncs no val la pena, perquè és llençar per la borda un seguit de valors i actius a canvi de res. Si, en canvi, ho poses en un esquema de treball que inclou sacrificar aquesta gent, o aquesta persona, per més important que sigui, perquè el següent pas és aquest, i el següent aquest altre, té sentit, perquè és una cadena d’actuacions dins un projecte estratègic amb un projecte convingut i acordat. Aleshores és diferent: sacrifiques una peça per un objectiu més gran, que tens definit i pel qual treballes”. En aquest cas concret, ha matisat, “com que no hi ha unitat, no hi ha projecte estratègic conjunt, i hi ha una manca de rumb i de nord, no val la pena sacrificar més gent”.

Podeu llegir l’entrevista sencera aquí.